El Projecte té com a títol: "Del desenvolupament sostenible a la justicia ambiental: Cap a una matriu conceptual per a la gobernança global" (DER2013-44009-P). La seva durada és de 3 anys, de 2014 a 2016.
RESUM
L'actual ordre jurídic internacional, basat en les idees polítiques, econòmiques i morals de la Modernitat occidental, constitueix la matriu institucional per al metabolisme social global, que presenta dos problemes fonamentals. Per una part, afavoreix l'intercanvi desigual de recursos i una distribució inequitativa dels efectes negatius sobre el medi ambient que comporta el metabolisme social propi de la fase avançada del procés d'acumulació capitalista (justicia ambiental). Per altra banda, no té en compte el caràcter limitat i vulnerable dels recursos, la qual cosa genera riscos evidents de colapse del sistema, a part de destrucció injustificada del patrimoni natural.
En aquest sentit, la idea de desenvolupament sostenible, que ha constituit la noció central del dret ambiental internacional (i intern) des dels anys vuitanta, es revela como insuficient per afrontar els dos grans reptes que es plantegen en l'actualitat en la relació entre societat i naturalesa. De fet, les novetats recents, que giren al voltant del concepte d'economia verda, inclús poden considerar-se regresives. Des de la periferia de l'economia global, la idea de justicia ambiental ha anat obrint-se camí per a esdevenir una matriu conceptual que permet imaginar una alternativa a l'actual estat de coses, partint de la necessitat de construir un sistema de gobernança global diferent, que permeti recuperar les idees d'emancipació humana sobre les que es va edificar el constitucionalisme, tenint en compte tant el caràcter limitat i vulnerable dels recursos naturals, com la responsabilitat que la humanitat assumeix per al seu desenvolupament econòmic i tecnològic.
D'altra banda, ha de notar-se l'emergència, en l'àmbit de l'economia i la sociologia, de patrons de recerca que posen de manifest els desequilibris en termes d'intercanvi ecològic desigual entre el centre i la perifèria de l'economia mundial. L'actual sistema de relacions internacionals i el marc conceptual hegemònic en el Dret internacional contribueixen a aquests desequilibris, per la qual cosa es posa de manifest la necessitat d'avançar en la generació de matrius conceptuals alternatives. El projecte es proposa actuar en aquest camp, incidint en la possibilitat de reconstruir el sistema de governança global a partir de les idees de pluralisme i constitucionalisme, prenent com a idea central la noció de justícia ambiental
Es tracta de projectar, a partir d'aquí, les idees garantistes del constitucionalisme als escenaris reals del poder en el món contemporani. Així, es proposa estudiar alguns sectors clau en què es reflecteix de manera més clara aquesta situació d'absència de justícia i que posen en qüestió la construcció dominant del concepte de desenvolupament sostenible i el paper que juga el dret internacional. El projecte pretén identificar els elements teòrics i els instruments jurídics de canvi de la caracterització de l'Estat i de canvi de l'ordre internacional, que poden fonamentar, més endavant, una proposta de reconstrucció de l'ordre internacional en la globalització, que posi l'accent en la sostenibilitat des d'una perspectiva social i ambiental.
OBJETIUS DEL PROJECTE
La crisi ambiental es presenta, cada vegada amb més claredat, com el reflex de les mancances estructurals del complex cultural, econòmic, polític i jurídic que suposa la Modernitat occidental. Des del naixement dels estats moderns, que constitueixen estructures institucionals sobre les quals es recolza el procés d'acumulació capitalista, s'ha intensificat el desgast de la biosfera.
En les últimes dècades, d'una banda, s'ha posat de manifest una progressiva manca de sintonia entre els marcs institucionals del poder (els estats) i les seves estructures reals (líquides i globals), com assenyala, de manera molt incisiu, l'actual crisi del deute. D'altra banda, els avenços tecnològics i organitzatius han portat el nivell de pressió sobre els recursos naturals a extrems certament insostenibles, afavorint, així mateix, la distribució cada vegada menys equitativa dels beneficis i les càrregues derivats de la relació entre societat i naturalesa (el metabolisme social).
La progressiva presa de consciència sobre els límits de la naturalesa davant la demanda voraç del procés d'acumulació capitalista van portar, durant els anys vuitanta, a la recerca de solucions pal·liatives que no impugnaven el funcionament del sistema en el fonamental, però la persistència de l'intercanvi ecològicament desigual, la pressió recent sobre els recursos i la progressiva pèrdua de control ciutadà sobre els processos econòmics globals porta a la conclusió que les mesures basades en la idea de desenvolupament sostenible són insuficients. Es planteja la necessitat d'avançar cap a un nou paradigma en relació amb la construcció institucional del marc internacional, que permeti limitar la pressió sobre la naturalesa, generar relacions d'intercanvi més equitatives i augmentar el control sobre el poder. Per a això, es proposa avançar en la constitucionalització de la comunitat internacional, sobre la idea de justícia ambiental i els principis de sostenibilitat i responsabilitat.
Sobre aquesta hipòtesi, que deriva dels resultats dels projectes anteriors, es plantegen els següents objectius:
Objectiu I. Evidenciar les limitacions del concepte de desenvolupament sostenible com a paradigma de canvi. Es desglossa en dos sub-objectius.
Objectiu 1. Les limitacions del desenvolupament sostenible
En primer lloc, es pretén evidenciar les limitacions associades a l'aplicació del concepte de desenvolupament sostenible a través de l'estudi de quatre àmbits materials en els quals la conciliació del desenvolupament econòmic amb el desenvolupament social i la protecció ambiental ha plantejat majors problemes, incloent els relatius a la participació desigual dels Estats en la seva gestió. Aquests sectors són: a) la producció d'aliments (connectat amb aspectes com el dret a l'alimentació, l'acaparament de terres, els biocombustibles, els aliments transgènics o la seguretat alimentària); b) el canvi climàtic (accés a l'energia, necessitat de reducció de l'ús de combustibles fòssils, utilització espais comuns, mal ús de mecanismes de flexibilitat, desplaçament forçós, fons verd); c) la pèrdua de biodiversitat (apropiació de recursos i coneixements, biopirateria, organismes genèticament modificats, propietat industrial); d) l'externalització de costos ambientals en l'accés a recursos naturals (moviments de residus perillosos i productes tòxics; impactes mineria, gas, petroli; impacte sobre els espais comuns).
Objectiu 2. Obstacles jurídic-institucionals a la sostenibilitat
Els aspectes assenyalats en l'Objectiu I.1. posaran en evidència la importància d'alguns elements del sistema jurídic i econòmic internacional que fonamenten i perpetuen les relacions d'intercanvi desigual. Però també rlos problemes de fragmentació i de coherència del dret internacional. Per això es treballaran els aspectes pertinents en els tres àmbits jurídic-institucionals que incideixen de manera decisiva en la imposició del discurs hegemònic sobre el desenvolupament econòmic, a què queden condicionats els objectius de desenvolupament humà i protecció ambiental: a) la regulació del comerç internacional (OMC); b) la protecció d'inversions (CIADI); ic) el sistema monetari i financer internacional (FMI, BM). En particular s'analitzaran els seus efectes sobre el marc jurídic en el qual operen les empreses transnacionals com a actors del clau de l'actual sistema.
Objectiu II. Identificar elements teòrics i metodològics rellevants per a una nova matriu conceptual per a la governança global. Es desglossa igualment en dos sub-objectius:
Objectiu 3. Noves tendències teòriques relatives al concepte de justícia global: reformulant la justícia ambiental
Partint de les limitacions del concepte de desenvolupament sostenible com a paradigma de canvi es pretén reavaluar les estructures de governança mundial posant especial èmfasi en la idea de justícia ambiental global. Per a això es revisarà la reformulació de la teoria liberal de la justícia (Rawls, Dworkin) duta a terme, entre d'altres, per Martha Nussbaum i Amartya Sen i de la relació entre drets humans i medi ambient. Alhora, es prestarà atenció a les crítiques formulades a la teoria liberal de la justícia des de plantejaments teòrics de tall cosmopolita i comunitarista. Sobre la base de l'estudi de les diverses tendències teòriques existents en aquest context, es pretén identificar els elements que permetin articular al voltant de la noció de justícia ambiental, una nova matriu conceptual per a la governança global. Sense oblidar la importància de preservar la idea de sostenibilitat (Bosselmann) i tenint en compte les aportacions que provenen dels moviments socials al Nord i el Sud globals, que han estat ignorats en els marcs institucionals de negociació intergovernamentals, formals o informals. És aquest contextolo que s'ha identificat com subaltern cosmopolitan legality busca una expansió dels drets més enllà dels drets individuals i posa l'accent en la importància de la mobilització política i social àmplia per a l'estratègia jurídica impulsada des de la base (De Sousa Santos, Rodríguez-Garavito).
Objectiu 4. Noves tendències en la construcció jurídica de la governança: la idea de constitucionalisme global
D'acord amb les pautes teòriques fonamentals sobre les nocions de justícia global i justícia ambiental, es pretén combinar enfocaments metodològics tradicionals de l'estudi del Dret internacional amb noves tendències que estan sorgint amb força en el context acadèmic internacional En particular, donada la temàtica general del projecte , s'acudirà de manera combinada a plantejaments constitucionalistes (global constitutionalism) (Klabbers, Peters, Ulfstein; Schwöbel). i els que adopten un enfocament que es reclama del tercer món (TWAIL) (Anghie, Rajagopal, Chimni), en l'estudi del Dret internacional. Tot partint de plantejaments distants, tots dos enfocaments convergeixen en una sèrie d'objectius comuns, com ara el foment de la transparència i la rendició de comptes de les institucions internacionals i les empreses transnacionals; l'extraterritorialitat de les obligacions dels Estats en matèria de drets humans; i la promoció de l'equitat i la sostenibilitat a escala global. (Falk, Kotzé). També es prestaráatención a altres propostes que posen l'accent en la integritat ecològica, com la de la Carta de la Terra (Engel, Bosselman).