Congrés Internacional sobre els Reptes jurídics i d’atenció a la infància i a les dones víctimes de violència, 13 i 14 de juny de 2024 a Tarragona
El Congrés resulta de la intersecció de tres projectes de recerca liderats des de la Facultat de Ciències jurídiques de la URV, i en el que s'analitzen el model d'atenció a les violències sexuals en la infància, les conseqüències dels feminicidis sobre els fills, filles i familiars de les víctimes, i el tractament judicial dels casos de violència de gènere.
Més de 160 persones de set països diferents s'han aplegats a l'Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per tractar, des d'una perspectiva interdisciplinar, els reptes jurídics i d'atenció a la infància i a les dones víctimes de la violència.
El Congrés s'ha enfocat des de tres perspectives diferents. En la primera sessió, desenvolupada durant el matí del dijous dia 13 de juny, s'ha abordat el repte en l'atenció als infants víctimes de violència sexual i la resposta a través del model Barnahus. Per a aquesta anàlisi s'ha comptat amb una primera taula en la que han intervingut Elisa Micciola i Emilie Rivas que han plantejat els problemes del trauma psicològic derivat de la violència sexual en la infància i el procés d'implementació del model Barnahus a Espanya. A continuació, s'ha desenvolupat una ronda d'exposicions sobre experiències a Europa en relació amb el model Barnahus que ha comptat amb la professora Anna Kaldal, de la Universitat d'Estocolm, per explicar l'experiència Barnahus als països nòrdics; la professora Mary Mitchell, de la Universitat d'Edimburg, que ha compartit el procés d'implementació de la Barnahus a Escòcia, i la coordinadora de la Barnahus Network, Shawnna von Blixen, que ha identificat alguns dels reptes que el model planteja a nivell europeu. La Fiscal en cap de Tarragona, Sra. Maria José Osuna, ha compartit el contingut del Protocol d'actuació de la fiscalia en casos de delictes contra la llibertat sexual amb víctimes menors d'edat, i finalment, la professora del Departament de Dret públic de la URV, Núria Torres, investigadora principal del projecte de recerca, ha subratllat la importància de generar coneixement i avaluar el model Barnahus i ha presentat alguns resultats preliminars de la investigació que estan duent a terme. A Tarragona s'ha implementat la primera Barnahus de l'Estat espanyol i també s'hi ha fet la primera recerca que n'avalua l'impacte. Els resultats, encara preliminars, són també els primers dels que es disposa tant a nivell estatal com europeu. El model nòrdic aposta per una reducció en el número d'entrevistes i d'exploracions a l'infant victimitzat, per la pràctica d'aquestes exploracions en un únic espai, i per la reducció de la situació d'incertesa durant el temps d'espera per al judici oral, proporcionant serveis mèdics i terapèutics apropiats per a les víctimes i les famílies.
En la segona sessió, celebrada el mateix dia 13 a la tarda, s'han plantejat els reptes de la prova preconstituïda en el procés penal com a mecanisme per evidenciar la comissió de delictes contra víctimes vulnerables, sovint en l'entorn intrafamiliar. S'ha comptat en aquest espai amb els catedràtics de Dret processal, Jordi Nieva, i de Criminologia i Dret penal, Elena Larrauri. En la taula rodona d'experiències comparades hi han participat la professora de la URV Roser Casanova, la magistrada de Granada Cristina Cueto, el Catedràtic de la Universitat de Roma Tre Luca Luparia i la professora de Dret processal de la Universitat de Medellín, Diana Ramírez.
En la tercera sessió, desenvolupada el divendres dia 14, s'han posat de manifest les mancances i les necessitats dels fills, filles i familiars de les víctimes de feminicidi. Per a l'anàlisi d'aquestes qüestions s'ha comptat amb Miguel Lorente, professor de Medicina Legal a la Universitat de Granada, i amb Marisa Soleto, Directora de la Fundación Mujeres i responsable de la secretaria tècnics del Fondo de Becas Soledad Cazorla. A més, en la taula d'experiències comparades hi ha participat John Devaney, degà de la School of Social and Political Science de la Universitat d'Edimburg, Katitza Marinkovic, de la Universitat de Melbourne, Patsilí Toledo, de la Universitat Pompeu Fabra, Laia Rosich, del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i Eva Zafra i Laura Roman, professores de Treball Social i de Dret Constitucional, respectivament, la Universitat Rovira i Virgili.
El Congrés ha comptat també amb la participació de més de trenta comunicants i presentacions de posters que s'han exposat durant la tarda del divendres. A més, al llarg de totes les sessions ha estat possible la participació del nombrós públic amb preguntes, reflexions i propostes sobre la temàtica analitzada.
El Congrés ha comptat amb la col·laboració de tot l'equip d'investigadores de la URV que, des de diferents disciplines, han unit esforços per estudiar, avaluar i reformular quan cal, les polítiques públiques i la legislació vigent a Catalunya i a l'Estat sobre tres qüestions que afecten la protecció de col·lectius vulnerables: l'atenció i el reconeixement dels drets dels fills i familiars de víctimes de feminicidis; la millora de l'obtenció de proves en els casos de violència de gènere que arriben a judicialitzar-se, i la millora de l'atenció en el sistema judicial dels infants víctimes d'abusos sexuals amb la implementació i avaluació del model suec, Barnahus.
A través de tres projectes de recerca complementaris estan immerses en la revisió del sistema d'atenció a les víctimes i durant dos dies han compartit aquest coneixement generat amb ponents internacionals que, al seu torn, han exposat els avenços en aquesta matèria en els seus països. A més, s'ha comptat amb la participació en el Congrés amb investigadores membres de cadascun dels projectes de recerca i que provenen d'Universitats d'arreu de Catalunya i d'Espanya, entre les quals, la Universitat Oberta de Catalunya, Universitat de València, Universitat Pública de Navarra, Universitat de Granada, etc.
L'equip investigador de la URV que treballa en els reptes de l'atenció a les víctimes de violència de gènere i d'abusos sexuals l'integren, a més d'Eva Zafra, Elisabet Cerrato i Núria Torres, les professores Laura Román, Víctor Merino, Roser Casanova, Alexandre Moreno, Àfrica Cruz, Sònia Pujol, Ana Giménez, Cristina Villó i Neus Oliveras.
Elements relacionats
Compartir
